Manual de bones pràctiques

MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES I CONSELLS PER AFAVORIR EL BENESTAR DEL TEU GOS O GOSSA I MILLORAR LA CONVIVÈNCIA A L’ ESPAI PÚBLIC

1. El passeig i el trajecte cap al parc o zona d’ esbarjo

> L’ itinerari des de casa fins al parc o la zona on li trauràs la corretja per
tal que pugui jugar i córrer, FORMA PART DEL PASSEIG. No tinguis
pressa en arribar al destí, pren-t’ ho amb calma, intenta perllongar
aquesta camí al menys 10 / 15 minuts, camina tranquil·lament i deixa
que el teu gos o gossa ensumi tot el que vulgui. Ensumant, va recollint
informació, la va seleccionant i processant i és un exercici que li permet
rebaixar ansietat. D’ aquesta manera, arribarà al parc o zona d’ esbarjo
més relaxat i la seva interacció amb la resta de gossos i gosses serà
menys ansiosa.

> Durant el passeig, intenta anar per voreres amples, que et permetin
deixa-li corretja per tal que pugui sortir del teu espai individual. No el
portis tota l’ estona al teu costat, això, d’ una banda, els demana molt
d’ esforç perquè se senten incòmodes ( ells valoren molt aquest espai
individual) i, d’ altra banda, no els permet ensumar i “fer de gos”, la
qual cosa també els pot generar inquietud. Si vius a un barri on les
voreres són estretes, deixa’l que vagi per davant, ensumant i sortint d’
aquest espai individual. Això no vol dir que hagi de tibar de la corretja,
cal ensenyar-li a caminar sense fer-ho.

> Recorda recollir les seves deposicions a la via pública amb una bossa de
plàstic, que hauràs de llençar al contenidor de rebuig o, si no n’ hi ha a
prop, a una paperera. En el cas dels orins, si es tracta d’ una gossa,
intenta que ho faci al forat dels arbres i, si ho fa al paviment, llença-hi
una mica d’ aigua per netejar. En el cas dels gossos, evita que orinin a
les façanes, vehicles i mobiliari urbà.

> Quan arribis al parc, intenta evitar que hi accedeixi de forma
esbojarrada, corrent i bordant. Si veus que es mostra excitat, atura’t,
distreu-lo dels altres gossos i calma’l. Això ho aconseguiràs, sobre tot,
amb el teu llenguatge corporal i actitud : no li cridis, no facis estrebades
de la corretja o l’ obliguis a seure, senzillament, atura’t, parla-li
suaument i premia la calma ( no necessàriament amb “xuxes”, n’ hi
hauria d’ haver prou amb el teu to de veu i unes carícies suaus). La
finalitat és que arribi a entendre que solament el deixaràs anar quan
estigui calmat i serà més fàcil d’ aconseguir si, com hem explicat en el
punt anterior, el trajecte fins al parc ha estat tranquil i ha pogut ensumar
i fer les seves necessitats.

> Si, durant el passeig, sigui o no per anar al parc, et creues un altre gos
que ve de cara, intenta, en la mesura que sigui possible, que no es trobin
de cara. Aquesta conducta, entre els gossos, acostuma a considerar-se
de “mala educació” i es pot interpretar com un desafiament. Separa’t
una mica i acosteu-vos a l’ altre gos fent una corba, de manera que
passin de costat i, si la vorera és molt estreta i al teu gos el posa nerviós
que n’ hi passi un pel costat tant a prop, col·loca’t entre ell i l’ altre gos.
> Si el teu gos o gossa es posa nerviós/osa quan en veu un altre, perquè
vol anar a saludar, atura’t, transmet calma i acosteu-vos-hi poc a poc i
sempre pel costat.

> En cap cas facis estrebades de corretja davant la presència d’ un altre
gos o gossa, l’ únic que aconsegueixes d’ aquesta manera és indicar al
teu gos que la situació et genera tensió i, per tant, és fàcil que associï
el fet de trobar-se amb un altre gos amb dolor al coll ( si porta collaret)
i amb tensió teva, que li transmets a través de la corretja. I, si tu et
poses nerviosa, el teu gos o gossa interpreta que s’ ha de posar en
guàrdia, que hi ha perill.

> Si us trobeu un gos o gossa amb qui sabeu que no té una bona relació,
no forceu la trobada, passeu-hi a la màxima distància possible o, si
podeu, canvieu de vorera.

2. A la zona d’ esbarjo

> Tant si estàs en un espai obert com tancat ( pipi can) no permetis que
el teu gos o gossa es llenci damunt altres gossos que arribin. Això és
especialment important en el cas dels pipi cans doncs, al tractar-se d’
espais tancats, els gossos no en poden fugir si se senten amenaçats, i
per tant poden reaccionar amb una actitud defensiva i generar-se
situacions de conflicte.

> Recorda estar pendent en tot moment del teu gos o gossa, per tal de
preveure possibles situacions de conflicte amb altres gossos. És
important conèixer molt bé quines situacions exciten al teu gos o gossa,
quines li generen inseguretat o por i entendre el seu llenguatge corporal.
Això et permetrà tenir un millor control d’ aquestes situacions i
reconduir-les de manera efectiva. No obliguis al teu gos o gossa a
acostar-se a un altre si se sent insegur i treu-lo d’ una situació que li
generi estrès.

> Cada gos té necessitats diferents, que també canvien segons l’ edat,
però cap gos necessita estar una hora sencera jugant sense parar amb
altres gossos. El joc és una activitat excitant que, mal gestionada, pot
afavorir un increment del nivell d’ estrès del gos i generar situacions de
tensió. No deixis que el teu gos o gossa s’ exciti massa quan juga, cal
observar-lo i, quan el joc comença a ser massa activant, ajudar-los a
fer una parada, proporcionar una estona de calma que els permetin
relaxar-se i baixar els nivells d’ estrès acumulat. Una vegada més,
resulta vital el coneixement de les senyals que emeten els gossos,
entendre el seu llenguatge corporal.

> Recorda que és el passeig del gos o gossa, ells en són els protagonistes,
i aquesta estona s’ ha d’ adequar a les seves necessitats. Està molt bé i
és molt positiu que les persones fem amics al parc on portem al gos,
doncs compartim experiències i augmentem el nostre cercle social. Però,
per damunt de tot, tenim la responsabilitat del nostre gos o gossa, la
qual cosa significa que, en moltes ocasions, el fet d’ estar-nos aturats
xerrant amb els companys de parc, suposa una estona d’ avorriment per
als nostres animals, no els estem proporcionant un passeig de qualitat.
D’ altra banda, si estem més pendents de la nostra conversa que dels
gossos, no podrem detectar i prevenir situacions de conflicte.

> En la mesura del que sigui possible, evita fomentar l’ obsessió del teu
gos o gossa per pilotes o freesbes, pals, pinyes o qualsevol objecte. Hi
ha altres activitats que podeu fer plegats!. D’ altra banda, en un parc
amb altres gossos, els objectes que es llencen poden convertir-se en
una font de conflicte entre ells.

3. Pel que fa a la relació amb persones, conegudes o no.

> Eviteu que les persones, especialment si són desconegudes, se li acostin
de cara, inclinant-se damunt i aixecant la ma per acariciar-li el cap
(l’ animal ho pot percebre com una amenaça i reaccionar, bordant,
rondinant, apartant-se o, fins i tot, marcant )

> Que se li acostin per un costat i, si té por, no forçar-lo, respectar el seu
ritme, que s’ hi acosti ell quan es senti segur.

> Procurar que la gent no se li acosti cridant o gesticulant, especialment
els nens. Expliqueu-los-hi sempre, que en tingueu l’oportunitat, com s’
hi ha d’ acostar.

4. Als espais públics compartits amb altres ciutadans i ciutadanes
sense gos/gossa

>Respecteu les àrees infantils, no deixeu que els vostres gossos i gosses
hi juguin ni, per suposat, que hi facin les seves necessitats.

> Respecteu els drets de la resta de ciutadans i ciutadanes, eviteu que el
vostre gos o gossa els molesti, ja sigui bordant, perseguint als nens o
persones amb bicicleta o monopatí o altres comportaments. Si volem
que es respectin els nostres drets, tenim l’ obligació de ser nosaltres
també respectuosos amb els dels altres. Els gossos no agraden a
tothom, i si nosaltres reclamem el nostre dret a gaudir dels espais
públics, no hem d’ oblidar que això no ens legitima a considerar l’ espai
com si fos nostre, tothom té el mateix dret a gaudir-ne. Solament des
del respecte, l’ educació, l’ empatia i la tolerància aconseguirem les
nostres fites d’ assolir una Barcelona realment amiga dels gossos.