De la manipulació del missatge informatiu.
Els últims dies, emissores de ràdio, televisió i diaris es fan ressò de l’ampliació de la moratòria durant un any per tal de consensuar els espais on les persones amb gos de la ciutat de Barcelona podran anar amb el gos deslligat.
Malgrat que les notícies fan incidència en la bona voluntat de l’Ajuntament per ampliar aquests espais, el cert és que habilitar aquestes zones és requisit obligatori que l’Ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals (OPTVA) estableix per ser aplicada.
Una mesura que l’Ajuntament volia implementar de manera insuficient, deficient i unilateral i que, davant les pressions veïnals dels últims mesos, s’ha vist obligat a negociar a partir del setembre.
De fet, l’Ordenança de Mediambient de 2011, ja parlava d’aquestes zones per a persones que conviuen amb un gos.
Article 73-6 Règim d’animals en espais verds
- Els responsables dels animals de companyia poden circular amb ells als espais verds degudament aferrats o sota control i amb les precaucions necessàries, tal com s’especifica a l’article 24.2 de l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, de 22 de desembre de 2003. Tanmateix, als parcs urbans de la ciutat els animals de companyia han d’anar sempre lligats per mitjà d’un collar i una corretja o cadena, excepte en aquelles zones especialment indicades per al lleure dels animals de companyia.
L’Ajuntament, però, va optar per l’estratègia de no establir aquestes zones, incomplint aquesta Ordenança. I, al contrari, va decidir perseguir i sancionar el veïnat que feia ús dels espais verds per garantir el benestar dels seus animals a falta de la implementació d’aquesta normativa.
Des d’Espai Gos Barcelona, posem de manifest que el col·lectiu de persones que conviu amb un gos reclama fa anys que es facin efectives les regulacions de l’espai públic de manera justa i proporcional. I que es tracti a aquest col·lectiu com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.
I volem subratllar que davant la contestació i mobilització veïnal, l’Ajuntament està fent, set anys més tard del que tocava, la feina que tenia pendent i no res de nou ni cap avenç ni esforç. Només s’ha posat a “fer els deures”.
Al setembre començarà el nou curs escolar i sabrem quina nota se’ls hi podrà posar: si progressen adequadament o si treuen un suficient justet, insuficient o de notable.
Però, que no quedi dubte: el veïnat organitzat farà la seva avaluació.